#: locale=ca
## Media
### Título
panorama_1E6E4720_15AA_AFA5_41B4_EF3C07907423.label = Capella del port de Llançà
photo_48063626_5A60_42AE_41B4_30E2C8C30FFE.label = IMG_0057
photo_4A443F97_5A20_C26E_41C7_41F48590C30C.label = Retaule antic de Sant Vicenç de Llançà
photo_4EFA4AB0_5A60_C3A3_41CA_416EAF117B80.label = Retaule capella del Port
panorama_1FC041ED_15AA_A2BC_41B2_89BA741B34F2.label = Sant Silvestre de Valleta
panorama_1FCC6ACB_15AA_A6FB_41B0_DA656E767256.label = Sant Vicenç de Llançà
panorama_1FCC43E6_15AA_E6AD_4193_B76752CB8D4F.label = Torre de l'Homentatge
## Skin
### Imágen
Image_744A0FAD_6F09_9E06_41DB_C46452F2FD5D.url = skin/Image_744A0FAD_6F09_9E06_41DB_C46452F2FD5D_ca.jpg
Image_76070360_6F08_863D_41DB_5C710783D5A9.url = skin/Image_76070360_6F08_863D_41DB_5C710783D5A9_ca.jpg
Image_761C3F61_6F09_BE3E_41C9_50B78CAED098.url = skin/Image_761C3F61_6F09_BE3E_41C9_50B78CAED098_ca.jpg
Image_7622457F_6F08_8202_41DB_75365DA6EF80.url = skin/Image_7622457F_6F08_8202_41DB_75365DA6EF80_ca.jpg
## Tour
### Descripción
### Título
tour.name = Tours Llançà
## Ventana
### Cuerpo
htmlText_48F733A7_5A60_C1AE_4188_55425A1FAC53.html = Arc interior
La nau està coberta per un sostre de revoltons sostingut per dos arcs formers apuntats, recolzats als murs laterals del temple. L'absis, en canvi, té el sostre pla i està obert a la nau mitjançant un arc triomfal apuntat, sostingut per dues impostes motllurades encastades als murs laterals. La sagristia, situada al costat de llevant de l'absis, està coberta per una volta d'aresta amb llunetes, sostinguda per una cornisa motllurada.
Torre de l’homenatge
La Torre de l’homenatge formava part d’una de les estances de l’antic palau de l’abat de Sant Pere de Rodes, i que posseïa a la vila de Llançà. Un edifici on hi residien els seus procuradors i representants a la vila. Precisament era a la torre de l’homenatge on els vassalls del monestir de la zona hi prestaven el reconeixement feudal a l’abat i hi rendien els comptes periòdicament. Més endavant, només en restà aquesta torre després de la construcció de la nova església de Sant Vicenç que ocupà part de les dependències del palau de l’abat. Tanmateix la torre formava part del clos emmurallat medieval del nucli de Llançà, de forma quadrada i amb unes obertures defensives que encara avui dia son evidents. Sobresurten algunes finestres d’estil gòtic, on destaca una finestra coronel·la amb una columna feta amb pedra de Girona i un capitell bellament esculpit amb motius vegetals.
Verge del Carme
El 16 de juliol es celebra la processó de La Verge del Carme, coincidint amb la festa del barri del Port. Una festa que es va establir durant els anys de la Dictadura franquista, en què la Patrona de la Marina espanyola es va convertir en Patrona de tota la gent del mar. Un col·lectiu integrat des dels pescadors fins els esportistes mariners. Un fet que ha provocat que aquesta festivitat hagi arrelat considerablement en la major part de poblacions marineres, en detriment d’altres sants o advocacions de la Verge, com Sant Pere o la mateixa Verge dels Desemparats. Actualment s’ha convertit en un acte de caràcter religiós i popular, que ja s’ha fet tradicional en les festes del Carme. A més els pescadors (amb la seva Confraria al davant) consideren ben seu i propi.
Verge original
Actualment es conserva una imatge de la Verge del Carme, la qual va ser salvada de la crema durant la Guerra Civil. Es va fer una restauració acurada i la vestimenta actual va ser feta per les monges del monestir gironí de Sant Daniel.
Antic Retaule Major de l’església de Sant Vicenç
Vista general del retaule Major de l’església de Sant Vicenç, a Llançà, 1919 (Biblioteca Nacional de Catalunya. Fons: Arxiu Fotogràfic Centre Excursionista de Catalunya. Foto: Carles Fargas i Bonell)
Antiga imatge de l’altar de la Capella del Port
Restes de la reixa original de la Capella del Santíssim Sagrament
Reixa de la Capella del Santíssim Sagrament de l’església de Sant Vicenç de Llançà (mitjans del segle XVIII)
Capella del Port
La Capella del Port fou construïda, segons diu la llegenda, al segle XVII per Joan Tresserres, després d’una promesa que va realitzar a alta mar. La llegenda parla que després de sobreviure a un temporal fortíssim, Joan Tresserres va prometre que allà on pogueren amarrar la nau edificarien una capella. Aquest indret va ser el Port de Llançà i per aquest motiu, s’hi va aixecar la Capella. Al costat de la Capella de la Mare de Déu del Port hi ha el cementiri vell de la vila de Llançà. A l’altre extrem s’hi situa la Pineda del Port, que a prinicipis del mes de setembre, s’hi celebra l’Aplec de la Capella. Un element a destacar de l’edifici és la façana principal, orientada a tramuntana, amb una portalada d’arc de mig punt adovellat actualment reformada, amb una inscripció : 1691/SIT NOMEN BENE/DICTUM: IAN LLUIS TRESSER/RRES: ARMITA. Damunt de la porta hi ha una fornícula de mig punt restituïda amb la imatge de la Verge i un petit rosetó també reformat. Finalment queda documentada la presència d’ermitans que van residir a la Capella, des de finals del segle XVII fins els anys vuitanta del segle XIX.
Sant Vicenç de Llançà
L'església de Sant Vicenç apareix documentada al segle X com a possessió directa del monestir de Sant Pere de Rodes. Existia una església d’estil romànic, de la qual només s’en conserva la torre ubicada a la plaça del nucli antic. De l’antiga església es té coneixença d’un retaule dedicat a Sant Pere i Sant Isidre que va ser daurat pel pintor figuerenc, Bernat Saüch a l’any 1638. L’actual edifici de Sant Vicenç data de finals del segle XVII, principis del segle XVIII aprofitant les antigues dependències del palau de l’abat i es construeix un cos volumètric de grans dimensions. Una església que mostra la gran puixança econòmica del moment, basada en la producció d’oli i sobretot de vi per part del monestir de Sant Pere de Rodes. Interessant l’anotació a un dels llibres l’arxiu parroquial on es fa esment del trasllat definitiu del Santíssim a l’església nova, concretament el dia 26 de juliol de 1710. El 1782 es fa l’encàrrec del retaule major al taller dels escultors vigatans dels Real. El mateix retaule va ser destruït i cremat durant la Guerra Civil, en el moment que l’edifici passà a ser una caserna militar. Més endavant, concretament l’any 1988 es van fer una sèrie de reformes com la col·locació del patró Sant Vicenç fet per l’escultor gironí Domènec Fita. Finalment durant els anys 90 del segle XX es va acondicionar l’església amb la millora de l’enllumenat interior i un nou pintat de les seves parets.
Verge del Port
La Mare de Deu del Port fou venerada a la capella del Port de Llançà. Malauradament, durant el conflicte de la Guerra Civil la imatge de la Mare de Deu del Port va ser destruïda, igual que la resta de material litúrgic de la capella. Temps després, acabada la guerra, fou substituïda per una imatge de “La Virgen de la Caridad del Cobre” patrona de Cuba, donat que la seva iconografia evoca al món del mar i els pescadors.